Em dic Eros

DSC_1793.JPG

El meu nom es pot escriure amb “H” i aleshores puc dir que HEROS ve del grec que vol dir “heroi”. I si li treus la “H” sóc EROS, el Déu de l’amor segons els grecs. I en l’època dels romans segons la seva mitologia, van canviar-me el nom d’EROS per CUPIDO. Aleshores s’entén molt millor que sóc un amor de cavall!

 

De mi en diuen que sóc un tros de pa. Vaja... un bonàs. Però en el fons tinc ànima d’artista. Sóc bohemi, somniador i un romàntic. Però per damunt de tot, m’encanta el ioga!

La meva història

Ja us adoneu que no trobareu un altre cavall com jo. M’agrada ballar, disfressar-me… Sóc un comediant, un bon vivant de la vida!!

De fet, sóc un cavall amb doma natural, que vol dir que més que domar-me, m’han convençut a les bones per fer el que em demana el genet sense haver de passar pel calvari de cops de fustes, ferros a la boca, i tocs d’esperons als costats. 

Que vols que ballem? Doncs ballem. Que em posi la gorra? Cap problema… 

Si les coses es demanen amb amabilitat i amb amor, tens molt de guanyat. Sóc de la filosofia “fer l’amor i no la guerra”, que vol dir evitar els conflictes innecessaris, no fer-te el valent, i donar sense esperar res a canvi.

Amb aquesta manera de pensar, vaig poder solucionar un problema a un nen, en Martí, que venia sovint pel tancat dels cavalls. Era tímid, prim, i tenia una cara escanyolida de la qual sobresortien unes ulleres de cul de got, grosses com dues teles. Els seus companys a vegades li deien de manera burleta: “4 ulls!”.

No parlava massa, tenia por de fer el ridícul, però amb mi s’entenia prou bé!

Jo li feia fixar-se en les meves orelles que semblaven més de burro que de cavall, perquè les tinc una mica grosses, però que em serveixen per espantar millor les mosques!

 

Un dia va aparèixer amb les ulleres esberlades i un ull morat.

 

El que en diríem també un ull a la birulè, de vellut, a la funerària… Vaja, que li havien clavat un bon cop de puny!

Què havia passat? Doncs que havia entrat en una batalla campal contra un xicot més gran que ell perquè li havia dit que era un poruc!

Ai Martí! Jo, d’humans no en sé massa, però crec que des de la meva perspectiva de cavall, també he aguantat algun d’aquests que tenen moltes bufes però pocs trons, és a dir, que tenen molta boca, però que al final no s’atreveixen a fer res... Que són un pet bufat, uns bravucons, i la millor recepta és no fer-los cas.

 

Li vaig explicar que sovint a mi també em queixalaven els altres cavalls del tancat quan repartien el pinso, però havia après a respectar els rols de cadascun. El cap de la manada mana, i jo no em faig mala sang, que vol dir: “Val! Menja tu primer que després menjaré jo”.

Mira, jo ho veig així:

 

1ª lliçó: a la vida s’aprèn més parlant que donant cops de puny.

 

2ª lliçó: no respondre mai a una provocació. I si es fa, que sigui amb arguments i educació. Si et diuen que ets un poruc, potser estaria bé explicar que més que poruc ets caut, prudent, mesurat, entenimentat... I si el que et provoca és un bordegàs que és més curt que una cua de conill, i no entendrà ni un mot…

 

3ª lliçó: Només entra en batalla si la pots guanyar. Si no, buscar aliats que se sumin a la teva causa.

 

En Martí va seguir els meus consells, perquè va buscar la manera de “sumar”. Com?

 

Doncs va portar a l’escola un munt de llibres i contes que explicaven com evitar la violència.

- Mira, Eros! -em deia mentre m’ensenyava els contes- “El cavaller que no volia lluitar” que va fer-se amic del drac. I aquest altre, “El club dels valents” que parla d’una escola on hi ha un nen que fa servir la força i la violència per aprofitar-se de tothom. La resta de companys i companyes li tenen por fins que n’hi ha un que s’hi enfronta amb el diàleg i sense fer servir la força física.

Ara veig que llegir-los ha servit perquè siguem més els que estem a favor de buscar l’entesa.

 

- Tenies raó! Parlant, la gent s’entén. I aquell bravucon que tot ho arreglava a cops de puny, s’ha quedat ben sol!

Vaig quedar-me satisfet i content en veure com la meva filosofia de la no-violència havia servit per al meu amic Martí.

Ja us ho deia: “Fer l’amor i no la guerra”, que vol dir ser pacifista, com en Gandhi, que creia en la meditació per arribar a una pau d’esperit.

Per això m’agrada el ioga!

Glossari

  • Bon vivant: que viu bé, que disfruta dels plaers de la vida i té poques preocupacions.

  • Doma natural: metodologia per domar un cavall. Busca tenir la voluntat del cavall utilitzant mètodes de manera que el cavall comprengui el que volem però amb la seva pròpia lògica, sense forçar-lo.

  • Esperons: rodetes de punxes metàl·liques que es col·loquen al taló de les botes del genet, amb el propòsit de dirigir els moviments del cavall pressionant sobre la pell del cavall. Poden ser doloroses si s’usen de manera desproporcionada.

  • Batalla campal: una batalla monumental

  • Bravucons: persones que provoquen amb una actitud desafiant, però que al final no fan res. 

  • Rols: el paper que fa cada persona. 

  • No fer-se mala sang: no posar-se nerviós/a i mantenir la calma.

  • Bordegàs: entremaliat, xulo.

  • Gandhi: Mahatma Gandhi va ser un pensador i polític de la Índia a favor de la pau.

Leer con lupa