Em dic Miura

pony-1053184_1920.jpg

No cal pensar massa per entendre que m’agraden els braus i les vaques. Em diuen Miura perquè sóc negre i arrauxat com un toro de sang calenta. Però tot és bravata d’estar per casa perquè a l’hora de la veritat, de mi en fan pa i bolet.

Vaig arribar al tancat de petit. Tot just m’havien separat de la meva mare i estava enfadat amb el món. No volia afalacs ni necessitava a ningú. Cada vegada que algú se m’apropava, envestia com un toro.

Però malgrat el meu caràcter brau, tothom m’agafava de broma, i em deien: “Mira aquest petit, envesteix com un miura!” i em torejaven com una vaqueta.

Des d’aleshores fins ara, he madurat, he après a mesurar les forces, i també que no cal anar directe al drap vermell quan et provoquen. De fet, amb segons qui, la millor resposta és la indiferència.

Amb tot, el nom de Miura m’ha portat conseqüències imprevisibles, convertint la meva vida en una tragicomèdia, que vol dir, al meu entendre, tragèdia o comèdia segons l’estat d’ànim en què afrontis la realitat que t’ha tocat viure.

La meva història

Però tornant a les conseqüències del meu nom Miura, la meva vida va canviar amb l’arribada d’una vaca al tancat veí.

Era un exemplar de raça frisona, aparentment sense cap particularitat, tret que venia sola,

sense més ramat ni companyia.

De fet, si filem prim, una vaca solitària ja és una singularitat, perquè les vaques, com els cavalls i els ponis, són animals gregaris, que vol dir que tenen la necessitat d’anar en grup o manada.

Aquella vaca però, de seguida em va intrigar. La vaig observar durant dies, i també la vaig patir, perquè es planyia contínuament amb uns “muuuuuuu” que eixordaven, posant a prova la paciència dels qui estàvem a prop.

No era difícil endevinar que la vaca estava trista perquè es trobava lluny del seu entorn, i d’aquí les seves lamentacions.

El noiet que cuidava dels animals del tancat estava fart de sentir-la mugir, i en un rampell fruit de la seva desesperació, va posar-me un ronsal i tot seguit m’arrossegà fins al tancat de la vaca, tot dient-li: “Aquí tens un Miura que et farà companyia, a veure si calles!”.

Què hi feia jo amb una vaca desesperada de la vida, o pitjor encara, amb una vaca boja, que diuen que propaguen malalties difícils de curar? Potser la tenien aïllada justament perquè estava malalta!

I ara, què?

Vaig establir l'estratègia de "com més lluny millor", i anava guardant sempre les distàncies amb la vaca. Si s'apropava, amb un galop curt m'allunyava a l'altra banda del tancat, i llestos.

Però malgrat la meva poca amabilitat, la vaca va sentir-se reconfortada amb la meva presència i va deixar de mugir.

S'agraïa aquell silenci, havíem solucionat l'atabalament d'aquells crits. Però aleshores van arribar els maldecaps de veritat.

La vaca va començar a mirar-me fixament, i quan retenia la meva atenció, amb ulls d'enamorada resseguia el meu cos de dalt a baix, movent les parpelles a ritme de seducció.

Mare meva, una vaca enamorada d'un poni, desafiant la teoria de l'evolució de Darwin!

Jo ja havia conegut l'efecte de l'enamorament amb una poni del tancat veí. Era guapíssima, de color torrat com les avellanes, amb una crinera rossa que emmarcava uns ulls encisadors. Els seus malucs es movien al ritme dels meus batecs... Oh, Fanny, Fanny, encara me'n recordo de tu... És per això que podia reconèixer perfectament els símptomes d'aquella calentona.

Però tornant a la vaca, vaig decidir afrontar el problema de cara, sense por! Li explicaria que el nostre amor era un impossible, una bogeria, un drama shakespearià amb un final previsiblement tràgic.

Amb aquest pensament al cap, vaig dir-li: "Mira Julieta, l'amor és cec, i probablement per això t'has enamorat de mi, però val més que parlem clar..."

No va deixar-me acabar la frase, i amb un to de veu melós, va contestar-me: "Mais non! Ni em dic Julieta ni estic enamorada de tu. Em coneixen com la vache qui rit, famosa arreu del món. I si has confós el glamour de les meves mirades per una altra cosa, ja et puc ben assegurar que de pretendents no me'n falten!"

Vaca havia de ser! I posats a ser famosa, ja podria haver estat "la vaca cega" del poeta Maragall

i no aquella fru-fru francesa.

De mica en mica vaig acostumar-me a la seva presència, una mica estirada al principi, es feia l'star system. Malgrat tot, era de bona pasta i sensible quan la coneixies una mica més.

Però de seguida vaig intuir que la vache qui rit podria estar poc més temps al tancat.

Els cuidadors de l’estable comentaven que la vaca ja era massa vella i l’havien substituït per una de més jove i fotogènica per fer l’anunci del famós formatget. Ja no la podien munyir perquè no tenia llet; Qui volia una vaca que no servia per a res productiu?

Parlaven d’anar a l’escorxador! Aleshores vaig entendre que la vache qui rit tenia els dies comptats.

No era just. Potser sí que ja era gran, cridanera, pretensiosa i poc útil, però això no justificava la seva mort. Havia de salvar-la malgrat les nostres diferències.

Què saben els humans dels sentiments. Ells, que es pensen tenir el monopoli de la solidaritat, l’afecte, la compassió, i ara es desfeien de la vaca com si fos l’embolcall usat del formatget...

El primer dia que van venir a buscar-la vaig envestir com un Miura, i vaig continuar fent-ho amb tothom que s’apropava a la vache qui rit, desafiant la tenacitat humana, dia rere dia, fins al punt que la meva tossuderia envers la protecció de la meva amiga va donar fruits.

Un matí, vaig escoltar als nois i noies de la granja que deien: “Deixem la vaca amb en Miura, es fan companyia i sembla que s’han enamorat, què més dóna”.

No valia la pena fer-los entendre que els animals som capaços de mantenir comportaments de cooperació, ajuda, altruisme i reciprocitat com els de la moral humana, i que el seu cervell d’emocions no és més que una herència animal. No sé si saben que vénen del mico...

Jo no m’havia enamorat de la vache qui rit, però sí que entenia la seva solitud, la seva vellesa, la seva indefensió.

Podia mirar cap a una altra banda quan se l’enduguessin, de fet no era el meu problema. Però si no ens plantem mai, si no ens ajudem, quan ens toqui a nosaltres, quan vinguin a buscar-nos, no quedarà ningú per a defensar-nos. Per tot plegat, jo havia decidit solidaritzar-me amb ella. Així de senzill.

Des d’aleshores, vivim en perfecta convivència. Ella, coqueta encara, fa veure que no se n’adona quan jo li reservo l’alfals més tendre perquè no li costi tant de mastegar. Però quan acaba de menjar, sempre em diu amb veu xiuxiuejant: “Merci, mon ami”.

Glossari

  • Fer pa i bolets: frase feta que vol dir "fer el que vulguis".

  • Miura: bou famós per ser salvatge i tenir molta força amb les seves coces.

  • Filar prim: fer o explicar una cosa molt acuradament.

  • Vaques boges: malaltia mortal que van agafar moltes vaques de tot el món a partir de l'any 1985.

  • Teoria de l'evolució de Darwin: aquesta teoria sosté que els diferents tipus de plantes, animals i altres éssers vius són així avui en dia gràcies a la selecció natural.

  • Drama shakespearià: estil propi de William Shakespeare per escriure obres literàries tràgiques, com "Romeu i Julieta", on l'amor i la mort estan sempre presents.

  • La vach qui rit: "la vaca que riu", és una marca francesa de formatge d'untar embolicat en una caixa circular amb el dibuix d'una vaca rient.

  • La vaca cega: poema de Joan Maragall, en el qual explica els moviments d'una vaca que va quedar cega per culpa d'un cop que li va fer un noi.

  • Star system: nom que s'utilitzava a Hollywood per referir-se a les seves actors i actrius més importants, els quals eren ídols per a molta gent. Per exemple: Marilyn Monroe era una Star System.

  • Merci, mon ami: en francès, vol dir "gràcies, amic meu".

Brown y vaca blanca
Leer con lupa
Captura de pantalla 2020-11-05 a las 22.
vaca rie_preview_rev_1.png
heart.png
heart.png
heart.png
heart.png
heart.png
heart.png
heart.png
heart.png
heart.png
heart.png
heart.png
heart.png